(Cat) Diari de Barcelona | "Quan Keiko Ogawa guarda silenci, els seus quadres parlen" Judit Tomás Muñoz
Diari de Barcelona és un projecte de la Universitat Pompeu Fabra, amb el
suport de l'Ajuntament de Barcelona i de la Diputació de Barcelona. El projecte es va iniciar el 30
d'abril del 2020, a iniciativa del grau en Periodisme i es fa
conjuntament amb els graus de Comunicació Audiovisual i Publicitat i
Relacions Públiques, a més d’altres graus i màsters de la Universitat.
El diari es publica diàriament en format digital i té el propòsit
d’esdevenir un referent informatiu per a tota la ciutadania, però amb
especial atenció a les generacions de jove
Quan Keiko Ogawa guarda silenci, els seus quadres parlen
La pintora japonesa practica un realisme intimista des de la seva arribada a Barcelona fa 20 anys
La concentració de la pintora japonesa Keiko Ogawa a l'hora de crear és majúscula. “Jo si pinto, no xerro", m'adverteix quan li proposo observar-la mentre treballa. Abans em comentava que moltes vegades està tan a dins del quadre que ni tan sols escolta la seva parella quan li parla des de l'altra punta del taller. Com tampoc sent la ràdio o la música que pugui posar. Immersa en els seus pensaments, entra en una mena de trànsit on només existeixen ella i el llenç.
Cada petjada en el quadre és fruit de l'observació i la reflexió. En una paleta de vidre reposen, a punt per ser emprats, xicotets pegots de pintura acrílica negra, blanca i alguns tons de blau i ocre. De tant en tant, els ruixa un líquid perquè es conservin en bon estat durant el seu ús i, quan acaba de pintar, els tapa perquè no s’assequin. Ara, amb l’ajut d’una espàtula, remena la mescla que necessitarà a continuació. Aquest utensili el fa servir, sobretot, per preparar i aplicar grans taques de pintura sobre la tela, mentre que el pinzell l'utilitza per als detalls.
Tot i que li agrada treballar en silenci, em va dient alguna cosa i jo aprofito per continuar preguntant. "I què faràs amb aquest quadre, també el representaràs?", li dic assenyalant-li la fotografia en la qual s'està inspirant per pintar el llenç. A l’esquerra de la imatge, hi ha un quadre penjat a la paret on apareixen un home i un gos en un balcó. A sota, hi ha una cadira. De cop i volta, Ogawa es queda pensativa mirant la fotografia i el llenç. El llenç i la fotografia. Així durant una estona, pinzell en mà.
“Encara no sé què fer", conclou. “Sé que una de les dues coses sí que la vull representar, però encara no sé per quina em decantaré: si la cadira o el quadre”. Mentrestant, a la tela hi continuen els dos objectes en esborrany, per si de cas. Per a la composició que busca en el quadre, almenys un dels dos és necessari.
Keiko Ogawa sempre treballa amb fotografies. Per això, quan troba espais que són potencialment una font d’inspiració per fer un quadre, els fa moltes fotos. Després, a casa, les modifica. “M'encanta tenir les línies perfectes, rectes”, assenyala. En aquest cas, van ser fetes en un viatge a les Illes Canàries. “Va ser a La Gomera o Tenerife, ja no me’n recordo. Era on vam dormir nosaltres. Si hi ha alguna cosa que pugui aprofitar del viatge també està bé. Així el gaudeixo més”, continua.
En el transcurs de la seva dubitació continua avançant en l'altra part del quadre, allà on apareix un home mig d’esquena. "M'agrada introduir una figura humana, perquè així el quadre explica la vida. No és un espai buit, sinó habitable". Alhora em confessa que a vegades està tan capficada en la seva tasca que l'única manera que té la seva parella de cridar la seva atenció és dirigint-se a ella en japonès. Sembla que així activa una mena de mecanisme dins seu que la fa reaccionar.
L'article continua a següent enllaç
https://www.diaridebarcelona.cat/-/art-quan-keiko-ogawa-guarda-silenci-els-seus-quadres-parlen